…Coverbo #… Miquel López Crespí [Bad Cover]

| p | l | u | j | a |  a Joan, Pere, Rafel i Toni

Aquesta pluja, aquesta pluja que desfà les fulles

destenyeix les paraules

com de premsa.

| p | l | u | j | a |

Aquesta pluja, aquesta pluja aigües amunt aigües avall

lligam entre la terra i el cel

sols un pacte per la pau.

| p | l | u | j | a |

Aquesta pluja, aquesta pluja translúcida

dibuixa en l’aire la ciutat

amb agulla de filat.

| p | l | u | j | a |

Aquesta pluja, aquesta pluja és un abraç

íntim

(mullat tot, sembla un enllaç)

entre els qui ens deixen

i els fantasmes del passat.

| p | l | u | j | a |

Aquesta pluja, aquesta pluja conscient em pregunta

si estic bé

abrigue’t

ature’t

al desert hi ha antenes i color verd.

| p | l | u | j | a |

Aquesta pluja, aquesta pluja escarda l’asfalt

beneeix el silenci d’un sol

on llum, calor i so

clica a un únic mirall.

| p | l | u | j | a |

Aquesta pluja, aquesta pluja conforma una orquestra

els violins del xapoteig

les flautes dels graons

la percussió de la caiguda

i tocar fons…

| p | l | u | j | a |

Aquesta pluja, aquesta pluja part forana del meu cos

(el part del meu cor entre tu i jo)

són llàgrimes de Zeus

clamant a Déu per la mort.

Anuncis

4 Responses to …Coverbo #… Miquel López Crespí [Bad Cover]

  1. peter ha dit:

    (Sebastià Sanso – Cartografies devastades)

    He cercat nous paisatges nord enllà,
    m’he allunyat mar endins cap als orígens,
    n’he fet de l’existència, un viatge
    per forjar una mirada altiva i plena
    d’aventures, amors i coneixences.
    Però com si fos un destí inevitable
    sempre he sentit l’atracció cap a aquesta
    eixorca i moribunda illa meva,
    trista cartografia devastada,
    com la tortuga que acaba tornant,
    tot i els perills, a la platja on va néixer
    per fer perdurar l’ancestral estirp.

    [quina sort que no se’ns hagi aplicat allò que diu: “el temps és un lloc on perdre coses”.]

    Abraçades de paperí de festa.

  2. noanitjano ha dit:

    Devastadora cura, la illa… en el qual cada record esdevé un malson d’una vida anterior.

    Gràcies i una abraçada pe’s coll. Memòries.

  3. peter ha dit:

    [Pau Castanyer – Sempre la mar, Airit. Ed. Grafein edicions]

    (Fragments que pots trobar, just a les primeres pàgines, i segueix, és un llibre que t’agradarà, però mentre te deix aquests trocets. També el trobaràs a mag-poesia)

    [i]Airit, la dolçor es va quedar allà, al cap de setmana i l’excursió, a l’escola, la genollera i el riure del pati. La pressa de créixer ens ha deixat tot sols i ha fet que de totes les col·leccions que fèiem només ens quedi la dels records. Adhesius inconscients per anar omplint els nostres mars de consciència, els paradigmes de la identitat.

    Ara desitjaria tornar tenir els ulls de l’infant perquè em permetessin córrer innocentment darrera el futur que fuig. Els ulls de l’infant per agafar tots els coneixements, vivències i colors que no vaig poder agafar. Per ser capaç d’oblidar tots els que vaig adquirir i no m’ajuden, els que em pesen dins la raó.

    Tan sols en sóc un que és conscient de voler tornar a la inconsciència mitjançant la raó.[/i]

  4. noanitjano ha dit:

    “Viure és no Aconseguir” diu en Fernando Pessoa. No és que desitgi tenir una visió pessimista de la vida però tot sembla una batalla perduda contra la mort, i contra el record, doncs tot ha de morir per naturalesa.
    No obstant, el flaire de l’infant ens segueix xiuxiuejant la innocència dels nostres ulls.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: