Aquesta pluja, aquesta pluja que desfà les fulles

destenyeix les paraules

com de premsa.

| p | l | u | j | a |

Aquesta pluja, aquesta pluja aigües amunt aigües avall

lligam entre la terra i el cel

sols un pacte per la pau.

| p | l | u | j | a |

Aquesta pluja, aquesta pluja translúcida

dibuixa en l’aire la ciutat

amb agulla de filat.

| p | l | u | j | a |

Aquesta pluja, aquesta pluja és un abraç

íntim

(mullat tot, sembla un enllaç)

entre els qui ens deixen

i els fantasmes del passat.

| p | l | u | j | a |

Aquesta pluja, aquesta pluja conscient em pregunta

si estic bé

abrigue’t

ature’t

al desert hi ha antenes i color verd.

| p | l | u | j | a |

Aquesta pluja, aquesta pluja escarda l’asfalt

beneeix el silenci d’un sol

on llum, calor i so

clica a un únic mirall.

| p | l | u | j | a |

Aquesta pluja, aquesta pluja conforma una orquestra

els violins del xapoteig

les flautes dels graons

la percussió de la caiguda

i tocar fons…

| p | l | u | j | a |

Aquesta pluja, aquesta pluja part forana del meu cos

(el part del meu cor entre tu i jo)

són llàgrimes de Zeus

clamant a Déu per la mort.

Quis ser feliz quando o nao pôde ser

mas há comprensaçoes absolutórias

no sonho é no silencio da derrota.

Mestre Lenonard Cohen, i tu dius…

Suzanne

Suzanne takes you down to her place newer the river
You can hear the boats go by
You can spend the night beside her
And you know that she’s half crazy
But that’s why you want to be there
And she feeds you tea and oranges
That come all the way from China
And just when you mean to tell her
That you have no love to give her
Then she gets you on her wavelength
And she lets the river answer
That you’ve always been her lover
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that she will trust you
For you’ve touched her perfect body with your mind.

And Jesus was a sailor
when he walked upon the water
And he spent a long time watching
From his lonely wooden tower
And when he knew for certain
Only drowning men could see him
He said ‘all men will be sailors then
Until the sea shall free them’
But he himself was broken
Long before the sky would open
Forsaken, almost human
He sank beneath your wisdom like a stone
And you want to travel with him
And you want to travel blind
And you think maybe you’ll trust him
For he’s touched your perfect body with his mind.

Now Suzanne takes you hand
And she leads you to the river
She is wearing rags and feathers
From Salvation Army counters
And the sun pours down like honey
On our lady of the harbour
And she shows you where to look
Among the garbage and the flowers
There are heroes in the seaweed
There are children in the morning
They are leaning out for love
and they will lean that way forever
While Suzanne holds the mirror
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that she will trust you
For she’s touched your perfect body with her mind.

So Long, Marianne

Come over to the window, my little darling,
I’d like to try to read you palm
I used to think I was some kind of gypsy boy
Before I let you take me home.

Chorus: So long Marianne, it’s time that we began
to laugh and cry and cry and laugh about it all again

Well, you know that I love to live with you,
But you make me forget so very much
I forget to pray for the angel
And then the angels forget to pray for us.

Chorus

We met when we were almost young
Deep in the green lilac park
You held on to me like I was a crucifix
As we went kneeling through the dark.

Chorus

Your letters say that you are beside me now
Then why do I feel alone?
I’m standing on a ledge and your fine spider web
Is fastening my ankle to a stone.

Chorus

For now I need your hidden love
I’m cold as a new razor blade
You left when I told you I was curious
I never said that I was brave.

Chorus

O you are really such a pretty one
I see you’ve gone and changed your name again
And just when I climbed this whole mountainside
To wash my eyelids in the rain.

Chorus

…paraules suspeses al paper…

…taques d’un disseny maltret…

…al buit la presència es sòrdida…

…la llum una ciència oculta…

…garbeig de la fosca…

…esculpir fonemes i lletres…

…eines per jugar a megadons…

…cap refugi més que una tinta…

…un paper de cartró amb relleus…

…cicatrius d’una vida reinventada a talls de vena…

…llexiu per netejar la profunditat de les ferides…

…sort i desgràcia del primer impuls…

…alliberar o empresonar els capritxos del desig…

…reconduir la vaguetat dels dies…

…semàfors amb un color desconegut…

…tal volta ocre…

…aquí la mort dóna vida a l’existència…

…i penetram la vida…

…i penetram la por…

…i ens follam la raó…

…que tant s’ens en dóna seguir el destí…

…com el traç de la pluma…

La topografía previsualitza una inseminació artificial de les variables corresponents al fervor de la virginitat, no tant en sí, com al líbido adsorbit durant tots els anys de premenstruació utèrica. Cal doncs, adonar-se’n de la fecunditat dels terrenys tubèrquics que produeixen la segregació de bacteris idònis per la fluctuació de líquids seminals.

β

Intrínsecament el paràmetre a definir a priori serà la viscocitat cinemàtica, on la coagulació entrarà en simbiosis enèrgica un cop la viscocitat dinàmica col·lapsi l’hàbitat de la renúncia personal. Tot el procés, factòtum de la cosmologia inversa, implica la diàstole i sístole al uníson de les xarxes de saturació voluptuosa, no tant “in situ” com a pell de flor en teixits de vellut reològic.

γ

Tenir a cops de massa la hèrnia culpable del desdoblament en tercera persona, pot provocar una conjuntura estructural en la uniformitat del passatge remot; per tant, la direcció facultativa considerarà el par com a nombre irracional dintre dels nombres reals i naturals dispars entre sí. L’isomorfisme és precís, tal una sinergia a la dansa del realisme cínic, desenvolupant per fi la única ortogonalitat fàctica entre les estries del desig i els esfínters del diagrama biològic.

Φ

]]> http://noanitjano.wordpress.com/2008/05/30/coverbo-topografia-aeolica-curro/feed/ 0 fideu http://noanitjano.wordpress.com/2008/05/18/coverbo-superfreakie-memories/ http://noanitjano.wordpress.com/2008/05/18/coverbo-superfreakie-memories/#comments Sun, 18 May 2008 02:24:31 +0000 noanitjano http://noanitjano.wordpress.com/?p=14 ]]>

Salut!

cluquen l’ull a la vida

sedueixen el temps

als plecs de la pelL.

* * *

Unes cremes banals

res poden al vent

amb dents i destrals

segregen la menT.

com el verb

no és Res

per si mateix

s’entreveuen per les finestres

__________________

unes rialles a sol

__________

estridents

__________

pels ulls d’un ceg

_______________

imatges plenes al buit

____________________

s’omplen d’alegries amb tristesa

____________________________

Se m’ha trempat la llengua i intentaré exercir una justificació del meu No-Vot. La sensació sobretot que he tengut durant els mesos de reflexió és que no tenia la necessitat de votar, aquest ha estat el principal motiu de la meva deixadesa. Per què no sincerar-me amb mi mateix?

-He obrat malament al (no)sentir el que havia de fer?”
-Havia d’implicar-me al vot per poder reflexionar i criticar la classe política que m’ha tocat aguantar?

Era tal volta un desengany i la certesa de que’l PPSOE guanyaria una vegada més sense haver de recòrrer al vot útil, una tàctica que al meu parèixer lliga els votants al mateix nivell dels líders polítics, la analogia és la mateixa, menteix-te a tu mateix i als altres per aconseguir el poder o allò que (no) desitgis; és una farsa total, uns quants pensaments únics els quals no fan més que sosterrar la diversitat.

Era tal volta en la creença que el dia a dia és la vertadera democràcia, exercint la meva voluntad de canvi en cadascuns dels actes qüotidians, presenciant que l’àcid es vomita cap a dalt i que l’enemic està dintre meu i en els privilegitas i poderosos. Deixau-vos anar de contes, pensau un poc en el que podeu fer vosaltres per la vostra vida i no el que hauríen de fer els polítics, que al cap i a la fi no són més que titelles del capitalisme del desastre.

Això és la democràcia espanyola.

PD: No només són panades i cocarois, també hi ha manifestacions, implicació cooperativista, i consciència global.