| p | l | u | j | a | a Joan, Pere, Rafel i Toni
Aquesta pluja, aquesta pluja que desfà les fulles
destenyeix les paraules
com de premsa.
| p | l | u | j | a |
Aquesta pluja, aquesta pluja aigües amunt aigües avall
lligam entre la terra i el cel
sols un pacte per la pau.
| p | l | u | j | a |
Aquesta pluja, aquesta pluja translúcida
dibuixa en l’aire la ciutat
amb agulla de filat.
| p | l | u | j | a |
Aquesta pluja, aquesta pluja és un abraç
íntim
(mullat tot, sembla un enllaç)
entre els qui ens deixen
i els fantasmes del passat.
| p | l | u | j | a |
Aquesta pluja, aquesta pluja conscient em pregunta
si estic bé
abrigue’t
ature’t
al desert hi ha antenes i color verd.
| p | l | u | j | a |
Aquesta pluja, aquesta pluja escarda l’asfalt
beneeix el silenci d’un sol
on llum, calor i so
clica a un únic mirall.
| p | l | u | j | a |
Aquesta pluja, aquesta pluja conforma una orquestra
els violins del xapoteig
les flautes dels graons
la percussió de la caiguda
i tocar fons…
| p | l | u | j | a |
Aquesta pluja, aquesta pluja part forana del meu cos
(el part del meu cor entre tu i jo)
són llàgrimes de Zeus
clamant a Déu per la mort.
Febrer 17, 2009 a les 1:10 pm
(Sebastià Sanso – Cartografies devastades)
He cercat nous paisatges nord enllà,
m’he allunyat mar endins cap als orígens,
n’he fet de l’existència, un viatge
per forjar una mirada altiva i plena
d’aventures, amors i coneixences.
Però com si fos un destí inevitable
sempre he sentit l’atracció cap a aquesta
eixorca i moribunda illa meva,
trista cartografia devastada,
com la tortuga que acaba tornant,
tot i els perills, a la platja on va néixer
per fer perdurar l’ancestral estirp.
[quina sort que no se'ns hagi aplicat allò que diu: "el temps és un lloc on perdre coses".]
Abraçades de paperí de festa.
Febrer 18, 2009 a les 7:53 am
Devastadora cura, la illa… en el qual cada record esdevé un malson d’una vida anterior.
Gràcies i una abraçada pe’s coll. Memòries.
Febrer 19, 2009 a les 9:25 am
[Pau Castanyer - Sempre la mar, Airit. Ed. Grafein edicions]
(Fragments que pots trobar, just a les primeres pàgines, i segueix, és un llibre que t’agradarà, però mentre te deix aquests trocets. També el trobaràs a mag-poesia)
[i]Airit, la dolçor es va quedar allà, al cap de setmana i l’excursió, a l’escola, la genollera i el riure del pati. La pressa de créixer ens ha deixat tot sols i ha fet que de totes les col·leccions que fèiem només ens quedi la dels records. Adhesius inconscients per anar omplint els nostres mars de consciència, els paradigmes de la identitat.
Ara desitjaria tornar tenir els ulls de l’infant perquè em permetessin córrer innocentment darrera el futur que fuig. Els ulls de l’infant per agafar tots els coneixements, vivències i colors que no vaig poder agafar. Per ser capaç d’oblidar tots els que vaig adquirir i no m’ajuden, els que em pesen dins la raó.
Tan sols en sóc un que és conscient de voler tornar a la inconsciència mitjançant la raó.[/i]
Febrer 21, 2009 a les 3:30 am
“Viure és no Aconseguir” diu en Fernando Pessoa. No és que desitgi tenir una visió pessimista de la vida però tot sembla una batalla perduda contra la mort, i contra el record, doncs tot ha de morir per naturalesa.
No obstant, el flaire de l’infant ens segueix xiuxiuejant la innocència dels nostres ulls.