| p | l | u | j | a | a Joan, Pere, Rafel i Toni
Aquesta pluja, aquesta pluja que desfà les fulles
destenyeix les paraules
com de premsa.
| p | l | u | j | a |
Aquesta pluja, aquesta pluja aigües amunt aigües avall
lligam entre la terra i el cel
sols un pacte per la pau.
| p | l | u | j | a |
Aquesta pluja, aquesta pluja translúcida
dibuixa en l’aire la ciutat
amb agulla de filat.
| p | l | u | j | a |
Aquesta pluja, aquesta pluja és un abraç
íntim
(mullat tot, sembla un enllaç)
entre els qui ens deixen
i els fantasmes del passat.
| p | l | u | j | a |
Aquesta pluja, aquesta pluja conscient em pregunta
si estic bé
abrigue’t
ature’t
al desert hi ha antenes i color verd.
| p | l | u | j | a |
Aquesta pluja, aquesta pluja escarda l’asfalt
beneeix el silenci d’un sol
on llum, calor i so
clica a un únic mirall.
| p | l | u | j | a |
Aquesta pluja, aquesta pluja conforma una orquestra
els violins del xapoteig
les flautes dels graons
la percussió de la caiguda
i tocar fons…
| p | l | u | j | a |
Aquesta pluja, aquesta pluja part forana del meu cos
(el part del meu cor entre tu i jo)
són llàgrimes de Zeus
clamant a Déu per la mort.
Publicat per noanitjano 
