Aquesta entrada ha estat enviada el Diumenge, Maig 18th, 2008 a les 3:24 pm i està arxivada sota Visions. Pots seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través de la sindicació RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o utilitzar un retroenllaç de la teva web.
Juny 9, 2008 a les 1:15 am
BONA, MOLT BONA!
Well they’re swapping pharmaceuticals in Mussolini Park
And they’re wigglin’ and wobbilin’ and dozin’ in the dark
And it’s winter in New Jersey and it’s Christmas in New York
With a giggle and a stare and a bottle and a cork
And Kristina took your photo with a needle and a spoon
But she said we got to hurry cos her dad will be home soon
And these superfreaky memories have put me in my place
But then my superfreaky memories are gone without a trace
Please excuse my eyes
Please excuse my hands
Please excuse my eyes
Put me in my place
In a dirty little room in a nasty little world
You were out of your mind you were throwin’ up your hands
You were makin’ crazy plans left a message on the mirror
And your mouth was making words but there was nobody there
Now the gears are rolling by and you don’t get any wiser
And the years are rolling on but you’re going round and round
And these superfreaky memories have put me in my place
But my superfreaky memories are gone without a trace
Juny 11, 2008 a les 10:31 pm
Ells intercanvien fàrmacs al Mussolini Parc
i es mouen i tremolen i dormen a la fosca
i és hivern a New Jersey i Nadal a Nova York
amb una rialla tonta i una mirada fixa i una botella i un tap
I na Kristina ha agafat la teva foto amb una agulla i una cullera
diu que té pressa perquè el seu pare serà prest a casa
I tots aquests extranys records m’han ficat al meu lloc
però els meus extranys records se n’han anat lluny
Per favor disculpa els meus ulls
Per favor disculpa les meves mans
Per favor disculpa els meus ulls
Fique’m al meu Lloc
Dins una petita habitació enguarrada, en un petit món asquerós
estaves fora de seny, t’estaves vomitant les mans
planejant locures, deixaves un missatge al mirall
i els teus llavis descrivien paraules però no hi havia ningu allà
Ara les coses passen i no t’en dones compte
i els anys segueixen però només estas donant voltes
I tots aquests extranys records m’han ficat al meu lloc
però els meus extranys records se n’han anat sense un rastre
Agost 16, 2008 a les 1:51 am
Records d’uns dies que al recordarlos em fan mal