Suzanne takes you down to her place newer the river
You can hear the boats go by
You can spend the night beside her
And you know that she’s half crazy
But that’s why you want to be there
And she feeds you tea and oranges
That come all the way from China
And just when you mean to tell her
That you have no love to give her
Then she gets you on her wavelength
And she lets the river answer
That you’ve always been her lover
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that she will trust you
For you’ve touched her perfect body with your mind.
And Jesus was a sailor
when he walked upon the water
And he spent a long time watching
From his lonely wooden tower
And when he knew for certain
Only drowning men could see him
He said ‘all men will be sailors then
Until the sea shall free them’
But he himself was broken
Long before the sky would open
Forsaken, almost human
He sank beneath your wisdom like a stone
And you want to travel with him
And you want to travel blind
And you think maybe you’ll trust him
For he’s touched your perfect body with his mind.
Now Suzanne takes you hand
And she leads you to the river
She is wearing rags and feathers
From Salvation Army counters
And the sun pours down like honey
On our lady of the harbour
And she shows you where to look
Among the garbage and the flowers
There are heroes in the seaweed
There are children in the morning
They are leaning out for love
and they will lean that way forever
While Suzanne holds the mirror
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that she will trust you
For she’s touched your perfect body with her mind.
So Long, Marianne
Come over to the window, my little darling,
I’d like to try to read you palm
I used to think I was some kind of gypsy boy
Before I let you take me home.
Chorus: So long Marianne, it’s time that we began
to laugh and cry and cry and laugh about it all again
Well, you know that I love to live with you,
But you make me forget so very much
I forget to pray for the angel
And then the angels forget to pray for us.
Chorus
We met when we were almost young
Deep in the green lilac park
You held on to me like I was a crucifix
As we went kneeling through the dark.
Chorus
Your letters say that you are beside me now
Then why do I feel alone?
I’m standing on a ledge and your fine spider web
Is fastening my ankle to a stone.
Chorus
For now I need your hidden love
I’m cold as a new razor blade
You left when I told you I was curious
I never said that I was brave.
Chorus
O you are really such a pretty one
I see you’ve gone and changed your name again
And just when I climbed this whole mountainside
To wash my eyelids in the rain.
La topografía previsualitza una inseminació artificial de les variables corresponents al fervor de la virginitat, no tant en sí, com al líbido adsorbit durant tots els anys de premenstruació utèrica. Cal doncs, adonar-se’n de la fecunditat dels terrenys tubèrquics que produeixen la segregació de bacteris idònis per la fluctuació de líquids seminals.
β
Intrínsecament el paràmetre a definir a priori serà la viscocitat cinemàtica, on la coagulació entrarà en simbiosis enèrgica un cop la viscocitat dinàmica col·lapsi l’hàbitat de la renúncia personal. Tot el procés, factòtum de la cosmologia inversa, implica la diàstole i sístole al uníson de les xarxes de saturació voluptuosa, no tant “in situ” com a pell de flor en teixits de vellut reològic.
γ
Tenir a cops de massa la hèrnia culpable del desdoblament en tercera persona, pot provocar una conjuntura estructural en la uniformitat del passatge remot; per tant, la direcció facultativa considerarà el par com a nombre irracional dintre dels nombres reals i naturals dispars entre sí. L’isomorfisme és precís, tal una sinergia a la dansa del realisme cínic, desenvolupant per fi la única ortogonalitat fàctica entre les estries del desig i els esfínters del diagrama biològic.
Se m’ha trempat la llengua i intentaré exercir una justificació del meu No-Vot. La sensació sobretot que he tengut durant els mesos de reflexió és que no tenia la necessitat de votar, aquest ha estat el principal motiu de la meva deixadesa. Per què no sincerar-me amb mi mateix?
-He obrat malament al (no)sentir el que havia de fer?”
-Havia d’implicar-me al vot per poder reflexionar i criticar la classe política que m’ha tocat aguantar?
Era tal volta un desengany i la certesa de que’l PPSOE guanyaria una vegada més sense haver de recòrrer al vot útil, una tàctica que al meu parèixer lliga els votants al mateix nivell dels líders polítics, la analogia és la mateixa, menteix-te a tu mateix i als altres per aconseguir el poder o allò que (no) desitgis; és una farsa total, uns quants pensaments únics els quals no fan més que sosterrar la diversitat.
Era tal volta en la creença que el dia a dia és la vertadera democràcia, exercint la meva voluntad de canvi en cadascuns dels actes qüotidians, presenciant que l’àcid es vomita cap a dalt i que l’enemic està dintre meu i en els privilegitas i poderosos. Deixau-vos anar de contes, pensau un poc en el que podeu fer vosaltres per la vostra vida i no el que hauríen de fer els polítics, que al cap i a la fi no són més que titelles del capitalisme del desastre.
Publicat per noanitjano 
Publicat per noanitjano 
Publicat per noanitjano 
